Nascuda a la Costa Brava, paratge més bell del món
Allí viu una fadrina a la que han tret un renom.
Li diuen la Pepa Maca per el seu rostre tan bonic
I amb una rialla fresca que encisa al pobre i al ric.
Quan en nits de lluna plena s’ha sentit el seu cantar
Ens evoca la sirena que mai no es pot estimar.
Els mariners diuen d’ella que té un secret en el cor.
La Pepa segueix donzella car sempre allunya l’amor.
La tramuntana sap molt be
Tot el passat que ella guarda
Les cales serven silencis de pedra
Un raig de lluna sempre illumina.
ESTRIBILLO:
Ai Pepa, ai Pepa Maca orgull de l’Empordà
Pubilla encisadora que jo no puc oblidar
Ai Pepa, ai Pepa Maca podries ser el meu port
Bonica i catalana porta’m la pau i fe en el cor.
Punteges bé la sardana a la plaça major
I atraus dins de l’anella les sagetes de l’amor.
Ai Pepa, ai Pepa Maca el teu bell amor perdut
Ens roba tota alegria i fins se’n va la nostra joventut
Els anys passaren de pressa en la trista solitud
L’enyor és flama encesa que a cremat la joventut
Un dia la Pepa Maca veu reviure el seu passat
La filla que ella enyorava tota una dona ha tornat
Que ignora que és la mare la que té tant a prop seu
Que somriu amb timidesa però amb el cor clavat en creu.
De nou davant d’un home de la filla amor primer
La Pepa fa el sacrifici fuig d’aquest amor darrer
La gent que ho sap van murmurant
De sa fingida alegria
I com que es molt esvelta i riallera
Tothom del poble així li canta.