Els marcianitos passen el temps
A la intempèrie de l’univers.
L’última espurna se l’emportá
Tercer planeta, sistema solar.
Perderen la condició
Del sabor tropical
I ara viuen igual
Que els esquimals.
PUENTE:
El negre espai he trepitjat.
Amb sers de gel he fet amistat.
Un cor calent m’han demostrat.
Tant com el meu de sentimental.
ESTRIBILLO:
Marcianitos, si teniu fred.
Un ritme càlid us encendré
Marcianitos, si esteu glaçats,
Foc de la terra us faré arribar (Bis)
Quan algun día, anant d’excursió
A l’Himalaia o al pol nord
Fredors perpètues em parlaran
Del vostre món sense calafacció.
En vosaltres pensaré.
Oh, que trist que deu ser
A l’estiu no poder
Prende el sol.