La senyoreta Primavera
La sang ens altera
Quan l’hivern deixa al darrera
I l’amor ja no té espera.
Aquesta Dama tan florida
Ens fa l’ullet i ens anuncia
El despertar de la vida
Quan apareix el senyor Estiu
Tota cuca viu.
I ningú no se’n desdiu
Del bon temps i del caliu
Aquest Senyor Tan Important
Ens il lumina un cop a l’any
A mitjanit, per Sant Joan.
De primera, som els passatgers d’un tren furtiu
Que va de primavera a estiu
A les dotze en punt el conductor ens fa circular
D’una estació a una altra estació.
La primavera el senyor Estui
El saluda i li somriu
El senyor Estiu a la Primavera
Li va al darrera, li va al darrera
La primavera el senyor Estui
Adéu, adéu, adéu li diu
El senyor Estiu a la Primavera
Se la troba a la frontera.